português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
MIQUEL MAGRINYA, NURIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 3   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 3
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Jardines de recreo : un espacio de ocio interclasista en la ciudad industrial (Barcelona, 1850-1868) / Núria Miquel Magrinyà
Miquel Magrinyà, Núria


En: Historia Social. Valencia, núm. 108 (2024) , p. 49-70 (Estudios
Notes a peu de pàgina.

Els jardins d'esbarjo, una modalitat d'oci mercantilitzat de mitjan segle xix, van tenir un paper central en la vida social i cultural de les ciutats europees, entre elles Barcelona, com a espais d'entreteniment, sociabilitat i promoció de la cultura. Aquesta recerca pretén demostrar que els jardins d'esbarjo barcelonins van contribuir a la construcció, per part de les elits urbanes, d'un model d'oci racional per a les classes populars, en un context d'industrialització i de conflictivitat social. El jardí es va convertir, així, en un espai d'oci interclassista, encara que això va permetre una progressiva apropiació de l'espai per part dels sectors populars els anys previs al Sexenni Democràtic (1868-1874).


Matèries: Lleure ; Parcs i jardins ; Equipaments de lleure ; Classes populars ; Industrialització ; Conflictivitat social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1850-1868
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9414464
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Bullanga de Barcelona. La ciutat en flames : 25 de juliol de 1835 / Jordi Roca Vernet, Núria Miquel Magrinyà
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
283 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya
Bibliografia.
ISBN 9788418033445

El 25 de juliol de 1835 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular en què es van cremar diversos convents. Va començar a la plaça de braus d'El Torín de la Barceloneta, des d'on es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l'assalt i destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l'energia del vapor i l'assassinat del governador militar. Abans ja s'havien produït revoltes, però aquesta bullanga -en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica- convertirà Barcelona en la ciutat capdavantera del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola en els següents vuit anys. Altres ciutats encendran la teia de la revolució, però cap altra com Barcelona serà capaç de fer caure governs i fer trontollar la monarquia. (Editorial).



Matèries: Bullangues ; Revoltes populars ; Conflictivitat social ; Liberalisme ; Guerra carlina I ; Anticlericalisme ; Maria Cristina de Borbó ; Crema de convents 1835
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1835
Autors add.:Miquel Magrinyà, Núria
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. del Casino (Manresa); Biblioteca El Molí (Molins de Rei); B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona); Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Horta-Guinardó-Barcelona); B. Ignasi Iglésias-Can Fabra (Sant Andreu-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Jamància de Barcelona (setembre-novembre de 1843): realitat urbana i revolta social / Núria Miquel Magrinyà
Miquel Magrinyà, Núria


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 117-137

Bibliografia i fonts.

La Jamància fou l'aixecament centralista que tingué lloc entre el setembre i el novembre de 1843 a Barcelona, la darrera bullanga i, alhora, el darrer episodi de la revolució liberal a l'Estat espanyol. Aquesta rellevància l'ha convertit en objecte d'estudi per part de la historiografia, tot i que, paradoxalment, els treballs que la tracten de forma exhaustiva són més aviat escassos. En aquest sentit, el present treball aborda l'impacte immediat de l'aixecament, les implicacions directes que aquest tingué sobre la ciutat i la província de Barcelona, que ens mostren, també en l'àmbit local, fins a quin punt pretengué plantejar una ruptura amb el sistema establert.



Matèries: Jamància 1843 ; Bullangues ; Liberalisme ; Poder local ; Ajuntament ; Administració local ; Administració militar ; Edificis ; Danys de guerra
Àmbit:Barcelona ; Barcelona, província
Cronologia:1843
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. del Casino (Manresa); B. Pilarín Bayés (Vic); B. L'Esqueller (Sant Pere de Torelló)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3